Tot seguit, després de coronar el Vignemale, teniem planejada l'ascenció al Monte Perdido i al Cilindre de Marboré des de la cara nord, així doncs ens enfilarem cap a Bielsa per arribar fins a Pineta on tornarem a carregar les motxiles. Sabiem que ens esperava una pujada un tant dura a més del cansanci acumulat, però alemnys ja coneixiem el camí i això fou un punt a favor.
 |
La vall de Pineta
|
 |
Dalt del balcó de Pineta
|
En arribar dalt del balcó de pineta buscarem un bon vivac on instal·lar la nostra tenda, però tenia que ser un lloc refugiat del vent, prop de l'aigua i que ja ens enfilara cap al camí que fariem al dia següent. Una vegada instal·lats, tocava sopar, disfrutar les impressionants vistes de la glacera del Perdut amb la posta de sol i descansar per al dia següent.
 |
El vivac davant la cara nort del Perdut
|
 |
La cara nort del Perdut
|
 |
Un sopar digne de l'esforç que haviem fet i el que ens esperava.
|
 |
Posta de sol amb els Astazous al fons.
|
 |
Tertulia nocturna
|
Ens despertem a les 5.00h i en traure el cap per fora de la tenda visualitzem un espés núvol que ens tapa per complet la via d'ascenció que preteniem fer i sumat a que la neu i el gel no pareixen presentar les millors condicions ens fa tornar al cau. Poc més tart ens fem en peu amb l'oratge més clar descartant l'opció de pujar al Perdut, sols ens quedava fer el Cilindre de Marboré que era més curt, no tenia tant de problema i tenia molt bona pinta.
 |
Ara és l'hora de començar l'ascenció..
|
 |
Estava ple de mariquites
|
Després de preparar-nos, en encarem al massis i prompte divisem a la perfecció l'estat de la via d'ascenció al Perdut per la cara nord, com haviem vist no estava en condicions, en concret el segon corredor doncs el primer tenia la rimaia oberta però es veia prou accessible. Continuem avançant i prompte arribem a la xemeneia que superem sense massa dificultats. Tot i la epoca en que ens trobavem, la neu estava prou bé i arribem al coll del Cilindre (3050m) on predomina la pedra solta i desapareix la neu amb unes vistes espectaculars del Monte Perdido, el llac gelat i Ordesa. Des d'aci baixem el mínim possible i vorejem el cilindre per a ascendir fins al coll del Pitón SW (3258) on ens espera la trepà de III grau que preteniem fer sense corda, però al baixar un grup de muntanyers aprofitem la seua corda per ajudar-nos. Des d'aci sols queda superar una altra trepà de I grau i un poc de desnivell que amb les vistes del Perdut ens passa volant i ja estem en el cim, foto!. Ara tan sols falta des-fer camí, ho fem ràpid perque fa molta calor i la fam apreta, a més la neu donava molt de joc! Arribem a la tenda i fem balanç de l'ascenció: entretinguda, més llarga del que pareixia i unes vistes que no tenen preu.
 |
L'objectiu del dia
|
 |
Terreny mixte fins a la xemeneia
|
 |
Via d'ascenció al Perdut per la cara nort
|
 |
Abel i Xavi en la xemeneia
|
 |
Toni en la xemeneia
|
 |
Vistes del llac de Marboré i els Astazous
|
 |
Cilindre de Marboré imponent
|
 |
Prenem nota de l'ascenció al Perdut per a la pròxima
|
 |
Fem cim!!
|
 |
Espectacular vista del Perdut i el llac gelat des del cim del Cilindre
|
 |
Ordesa
|
 |
Montant el ràpel de descens en la trepà (I)
|
 |
Ràpel en la trepà (III)
|
 |
El color viu de la glacera del perdut per la vesprada.
|
Ara toca dutxa en el nevero, secar roba, fer el sopar i descansar perquè
demà toca baixar fins a pineta...amb un coet al cul perque anem cap a
Cavallers a escalar.
