Couloir de La Fourche (Midi d'Ossau) 23-02-12

 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:

-Localització: Pirineus francesos.

-Grau de dificultat: AD+

-Desnivell: 450m  des de ref. Pombie

-Temps invertit: 2 hores.

-Data: 23-26 febrer 2012

Xavi, Toni i servidor.

Material explossiu.

Sortim de València a les 16h i després de cinc hores de viatge arribem al poble de Piedrafita de Jaca, però no tenim ben clar on passar la nit. Tenim dos opcions, buscar una cabanya prop del Telera, en una zona desconeguda per a nosaltres, o fer nit en el refugi del poble, opció que preferíem evitar. Així doncs, després de pensar-ho detingudament, birra en mà, ens decidim per fer nit al refugi ja que no hi ha res millor que començar un viatge amb bon peu (ben descansats, material preparat detingudament amb bona llum i un bon desdejuni). En acabar d’instal·lar-nos i preparar els trastos, baixem a sopar al menjador vora la llar, però prompte al llit.

 

Al dia següent, ens posem en peu a les 6 de la matinada per fer un bon desdejuni i començar la llarga jornada que ens espera. Pillem el cotxe en la foscor per anar fins al aparcament que seria el nostre punt de partida. No sabem massa bé el que ens espera per aquella zona, és tot un misteri que es destapa poc a poc amb els primers raigs de sol, però quina decepció en vore l’estat en que es trobava la muntanya, hi havia molt poca neu per al que preteníem  fer.

Tot i això, una vegada ja posats prenem la pista deixant el Telera enrere fins arribar a una zona, una vegada passada la cabanya, que presenta unes bones condicions per a fer una bàsica introducció a la tècnica d’ascensió per neu. Toca traure tots els joguets i preparar-se per a la classe d’avui, pareixíem xiquets!. 

Una vegada tots apunt, encarem el massís amb un objectiu clar, un corredor menut prou cobert de neu, però les sensacions no són massa bones, ja que ens en l’aproximació ens hem clavat en una pedrera que dificulta molt el progrés encordats. A mesura que ens aproximem, visualitzem un altre atractiu objectiu pel que no dubtem en encarar-nos, però prompte ens fa canviar de idea amb el gran soroll que ha produït la caiguda de pedres en el nostre nou objectiu, ens quedem parats contemplant-nos les cares de panolis. Després d’aquest despreniment, encara succeïren un parell més, pel que finalment decidim instal·lar-nos en un lloc que no presentava massa perill a simple vista. Amb unes ganes que ja ens superen, ens posem a practicar reunions, assegurament amb diferents eines com el progrés en mixt; jugant, jugant ens ha passat el temps volant, ja són les 15h, així que repleguem material i reprenem el camí de volat per a parar a dinar en la mateixa cabanya gaudint del sol i el paratge tan bonic que ens envolta. Amb l’àpat saciat fem camí de tronada tranquil·lament fins al aparcament d’on hem sortit aquest matí per a pillar el cotxe i enfilar-nos cap a França en busca del Midi D’Ossau, abandonant la idea de fer el corredor nord de la Punta Escarra degut a les condicions de la muntanya.

 

 

 No ha sigut ni molt menys un dia dur, però la idea de sortir a les 20h del aparcament X per fer camí fins a Pombie sense tindre el track marcat al Gps encara me torba l’existència. Esta clar que era una bona idea, per gaudir del blanc paratge sota el cel estrellat, però trobava més lògic fer nit en la tenda sobre la neu prop de l’aparcament i el dia següent fer camí amb la llum del dia. Finalment, optem per la bacanal i, motxilla al llom, fem camí instintivament cap al refugi. En un principi anem bé, encara que les ombres enganyen i juguen males passades amb les distancies; una vegada superat el coll, ja en vistes al Midi, recuperem líquids i descansem un poc per rematar amb la recerca del refugi que es va allargar més del previst, fins al punt de perdre esperances doncs no el trobarem fins a les 23.30h. Per fi!! Mig esgotats, ens instal·lem i comencem amb el sopar i la higiene personal, però prompte al llit perquè ens l’hem merescut.

Avui despertem ben descansats amb molt bon dia i la idea de fer una jornada de recuperació en la que hem fet vida a la porta de Pombie estenent tot el material per a secar i muntant una taula per a desdejunar al sol. No han tardat gens en aparèixer els primers muntanyers, però passaven de llarg enfilats als respectius objectius, pel que regnava una calma que ens absorbia en la bellesa del paisatge.


 Dinem prompte abans que vinga més gent!!..i quan ja començava a perdre llum la porta del refugi, ens fem l’ànim d’anar a practicar diferents tècniques d’alpinisme que hem vist en algun que altre manual.

En tornar, ens trobem el refugi ple de gom a gom, inclús hi ha qui no té llocs, però per sort una parella d’escaladors, que havien fet el dia d’avui La Fourche, no fan nit i pillen trastos per fer camí de tornada.

Són les sis del mati, després de una bona dormida, ens posem en peu per desdejunar i preparar material tranquil·lament, de forma que a les set sortim del refugi entre la foscor per encarar-nos a la vertical entre el Midi i el Petit Midi. La neu està prou bé, millor del que esperàvem, així que avancem amb comoditat per la petjada marcada del dia anterior. A mesura que guanyem altura la llum del dia es fa amb la foscor i presenciem una impressionant posta de sol que prompte perdem de vista en endinsar-nos en la part interessant de l’ascensió. 

És la primera vegada que fem un corredor d’aquest nivell, així que anem assegurant el pas amb precaució i fixant-nos en les nombroses reunions que hi havia a banda dreta per fer el ràpel en la baixada. Les sensacions són molt bones, ens sentim còmodes tot i no anar encordats, però hi ha algun pas mixte que ho complicava un poc pel que no hi haguera estat de més practicar amb corda, ancla de neu i fissurers.

Després de quasi dos hores de pujada, ens plantem en el final del corredor on ben orgullosos del que havíem aconseguit gaudim de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest peculiar monticle format per una massa de lava condensada del que era antigament un volca, impressionant!!  

Arribats a aquest punt es planteja un dubte, ¿ascendim al Petit Midi encara que siga o fem camí de tronada cap avall? No tardem en decidir-nos, no disposem de massa temps i encara hem de tornar fins al cotxe i fer camí fins al poble i a més no vegem massa clar l’ascens del tram final, pel que deixem el cim per a una pròxima oportunitat que estiguem més preparats i disposem de més temps. Muntem ràpels i cap avall!!! Fa molta calor i el refugi està ple de gom a gom, les raquetes fan furor. Prenem algo ràpid i tot seguit fem camí de tronada visualitzant des de lluny el nostre trofeu del dia, i a més ens adonem de per on havíem vingut en la nostra aventura nocturna.