VOLTA AL MIDI D'OSSAU PASSANT PER AYOUS- 26/10/14

Ja teníem algunes referències al respecte i no hem pogut visitar el Midi sense pegar-li la volta. Es tracta d'un itinerari de 22km amb 1.500 D+ en un ambient espectacular (baixades sense fi, boscs tupits, pista, llacs..), i sempre vigilats per aquesta magmàtica muntanya.
Trigàrem poc més de 4h en completar el recorregut, concretament 3h en moviment.

Sense més paraules, vos presrentem el muntatge de l'eixida!

Salut i muntanya amics.

MIDI D'OSSAU (2.884) PER LA NORMAL - 25/10/14

Una vegada més, la tercera ja, venim en busca del bon ambient, la roca i la calma que ens ofereix aquest gegant. Però la família creix i hem de pensar diferents activitats i en aquesta ocasió dos cordades pretenem fer el Midi per les quatre puntes, mentre altres tres optem per l'opció més terrenal de la via normal.

Avançar que en el cas de la via normal tot va anar com era esperat, sols cal ressenyar que 'HI HAN REUNIONS MONTADES EN PARABOLTS I CADENA EN LES DOS PRIMERES XEMENEIES', nosaltres no les vegerem fins al descens.

D'altra banda, en el cas de les quatre puntes, no poguéren avançar més enllà de la primera punta degut a que l'objectiu era més ambiciós del que creien i per tant no tenien temps suficient, així que abans d'embrutar-se més decidiren abortar. Una nova llissó..

A continuació adjuntem l'enllaç del muntatge d'ascenció per la normal.

Vídeo ascenció al Midi d'Ossau per la normal

Salut i muntanya! 

Fins la pròxima amics.

VIATGE ALS ALPS (AGULLA DIBONA - MONT BLANC DU TACUL) Set.2014

L'any passat ja ens quedarem amb les ganes i no podiem passar un setembre més sense disfrutar d'aquells paissatges en els que tot bon muntanyer desitjaria perdres. Pels nostres caps passaren molts objectius diferents (Cerví, Monte Rosa, la ruta dels quatremil, Dent du Geant, creuar el glaciar Blanche,... i tot allò que donava de si la nostra imaginació), no obstant a la fi les circumstàncies personals i la mateixa muntanya, que ens posava els peus al terra segons s'arrimava la data esperada, ens van portar per diferent paratges de la Gàl·lia.

          Primera parada 'obligatoria' en el massís de les Écrins, objectiu l'Agulla Dibona (3.131m).

Per entendre el que suposa vore per primera vegada aquesta muntanya cal atendres a les paraules del mític Gaston Rébuffat: "Aquesta agulla és un monument de roca per a la humanitat per la terra i el temps, una extraordinaria escultura en el cel, la llum i el silenci d'Oisans.
Els mateixos logros dels escaladors en altra muntanya no seríen tan bells. Aquesta agulla fou la pregunta, escalar-la, la resposta''.

Fem nit al pàrking de les Etages per pujar al dia següent fins al refugi de Soreiller (2.719m) al voltant del qual pernoctem en vivac en una nit molt ventosa, no sense abans estudiar itineraris a seguir i catar la roca. Per a fer cim formem dos cordaes que seguim diferents vies, dos gran vies com són 'Visita Obligatoria' (6a, 12 llargs completament equipats) i la via 'Madier' (6b, 460m, en clàssica i reunions equipades) amb la coneguda fisura que li dona el nom i el grau a la via. Després de 6h disfrutant, suant i patint la bona roca d'aquesta muntanya ens trobem les dos cordades en el cim on ja sols restava rapelar per la via normal i baixar fins al cotxe.

        Al dia següent ens enfilem cap a Chamonix. Encegats amb les glaceres ens plantem en el càmping, és hora de buscar informació en 'la maison du montagne' i pensar ben bé que anem a fer. Finalment ens decantem per pujar el telefèric del Midi i d'ahi ja fem marxa, no sense abans superar un bon obstacle com és l'aresta Midi-Plan que fa minvar l'integritat del grup. Ens plantem en el glaciar Blanche, sota el refugi des Cosmics amb la estampa de tot l'itinerari a seguir fins al cim del Mont Blanc du Tacul (4.248m), aquest és el nostre objectiu.

Comença a clarejar i ja ens trobem a l'altura de la rimaia; anem encordats i a bon ritme doncs no suposa cap gran dificultat més que el perill que comporta un glaciar. El dia està ben clar en arribar a l'avant-cim, però parem a prendre algo i de sobte es tanca el cel impedint-nos unes meravelloses vistes des del nostre primer quatremil. Hora de tornar fins a les tendes, refer de nou l'aresta i baixar al poble; una bona presa de contacte amb aquest paratge.

        Finalment, per aprofitar el que queda de temps fem una jornada d'escalada esportiva en les Aguillettes d'Argentiere amb un paratge de fons inigualable, però acabem arremullats després de una setmana sencera de sol.

A continuació vos presentem el muntatge del que ha sigut el nostre periple alpinístic...

Gran Diedro al Pic Rusell 3.207 m

Magnífica meteo per a intentar el Gran Diedro al Pic Rusell 3.207 m. El nom d'aquest cim proveé de Henry Russell que fou un dels majors exploradors dels Pirineus. El Pic està situat al costat del Margalida i de la tan nombrada cresta de Salenques-Tempestades. L'accés al cim és des de Vallibierna. 

La via presenta unes condicions inmillorables, 210 m de via amb roca de granit, 5 llargs de dificultat V/V+ de escalada clàssica amb les reunions equipades amb parabolts i que acaba en el cim a 3.207 m . La via fou oberta en 2010 per Luichy.

Desprès de les 4h de vivac en la casa de la Senarta, a les 5 a.m agafem el bus que ens deixa al Refugi de Pescadors. Iniciem la marxa i a les 8 -8.30 passem pels ibons de Llosas, al fons veïem el Aneto.

 9.30 a.m estem en el vivac on passariem la nit. Descarreguem alguns trastos i continuem cap a la base del diedre.

11.30 Joan i Manu comencen a obrir  i comencem a disfrutar de la excel·lent roca. Fem dos cordaes i la progressió és ràpida i cómoda. Algo de perill degut al desprendiment de algunes pedres per la fricció de la corda. La via és fàcil d'assegurar mitjançant friends.

Preparatius.

Toni al segon llarg.

Pablo al segon llarg.

Toni en la reunió del segon llarg.

Pablo en el tercer llarg.

 Foto del cim. Rusell 3.207 m

Manu estudiant la cresta Salenques per al próxim any.

El següent dia ferem el Pic Tempestades 3.290 m des del vicac i baixarem a Pescadors. Una ascensió ràpida per a rematar el cap de setmana i agafar condició física per al próxim repte.

Vos deixem el magnific video de la GOPRO de Manu.....

CARA NORD MONTE PERDIDO 3.355 m

CARA NORD MONTE PERDIDO  3.355 m

Data: 14-06-2014
Dificultat: AD


Feïa temps que intentàvem aquesta magnífica ruta a un dels cims més coneguts del Pirineu i per fi ho hem aconseguit. El cim del Monte Perdido amb 3.355 metres d'altitud, cituat en Ordesa, presenta en la seua cara Nord una de les rutes més clasiques de tot el Pirineu. En la cara nord del Perdut trobem el quart glaciar més gran del Pirineu amb la particularitat d'estar suspes entre 2.700 m y 3.250m.

Dissabte a les 6.00 ixim de Sueca en direcció a Bielsa. A les 14.00 arrivem al parking de Pineta  i preparem el material.

Preparatius

Toni preparant les botes

Manu preparat per al treking d'aproximació

Joan preparant els bastons

La putjada al balcó de Pineta són 3h amb un desnivell de 1.300 metres. El ritme del treking ha segut còmode, tranquil, sense pausa i disfrutant de les maravelloses vistes del vall de Pineta.

 Efri, Toni, Joan i Manu disfrutant del paissatge.

   Embut de Pineta.

Després de superar la putjada arrivem al Balcó de Pineta. Diferents campaments i vivacs acampen en la base de la cara nord que sumats a les extraordinaries vistes que ens envolten fan que la zona presente un ambient d'alta muntanya excepcional.

Perfectes vistes del primer corredor.

Pablo en el balcó de Pineta. Ruta de la cara Nord.

Aquesta nit hem decidit fer vivac.

Després d'una dura nit de plutja, a les 5.15 iniciem  ruta. L'aproximació a la base del corredor ens duu uns 45 minuts.

 Primer corredor.

 Joan i Manu iniciant el corredor.

 Toni

 Joan al corredor

 Pablo a l'últim tram del corredor.

 Iniciant la trevesia del glaciar.

 Toni arrivant al segon corredor.

El vent de nord bufa de valent i la sensació térmica és molt baixa, uns -8/-10 ºC. L'ultim tram del segon corredor ens obliga a encordarse ja que presenta un pas de mixte. Hem alcançat a un altra cordada i fem una espera de 5-10 minuts on aprofitem per traure les cordes, claus i friends. Toni está preparat per obrir el llarg que ens dura casi fins al cim. (Al inici del llarg hi ha un clau.)

 Joan i Manu esperant a encordarse.

 Manu ixint del segon corredor. Les mans les te "congelades". L'assenció està  fent-se dura  i està requerint d'un important esforç físic i mental. Per fi arrivem al cim. Les condicions no ens deixen disfrutar de les vistes així que iniciem el descens de forma ràpida.

Cim Monte Perido 3.355 m. per la cara Nord.

Rapell de baixada.

Finalment ens queda la baixada al parking. A les 14.30 finalitzem l'activitat amb una gran satisfacció per haver aconseguit el cim i  haver disfrutat d'una fabulosa activitat. 

Vistes de la Cara Nord del Monte Perdido i del Cilindro.
.........
......

Vos deixem un video del company Manu.

.......

....

..

. 

TEST DE MATERIAL


Piolets Bandit de Singing Rock.

Competéncia directa dels Quark Petzel. Amb un pes de 650 grams cada piolet y 50mm de longitud, son molt similars als Quark de Petzel. Són polivalets amb possibilitat de cambiar accesoris per adaptarlos a l'activitat. Són d'aleació d'alumini i el pic de acer cromat. La curvatura li dona molt bona tracció. Recomanables 100% amb un preu de 150 € /piolet ( oferta 135€ ).

PUNTA ESCARRA 2.760 m Corredor Nord + Via Valle de Tena al Penya Foratata

Visita ràpida al Vall de Tena. 

PUNTA ESCARRA 2.760 m

Corredor Nord 300m + Arista NordOest 150m

Divendres 22.15 arribem a Formigal.  Teníem previst nit de vivac al pàrking de Sarrios però la barrera està tancada i finalment fem nit al pàrking de Sextas.

3.30 iniciem ruta. Per evitar problemes de creuar el riu que implicarien un retràs, la pujada al pàrking de Sarrios la fem per la carretera.

4.15 arribem al pàrking de Sarrios. La pujada ha sigut a bon ritme. La ruta continua pel telecadires de les pistes que puja fins al evident Coll de Izas.

Aprox 6.00 arribem al coll. Des de aquest punt i amb la primera llum del dia ja destaca el pic Punta Escarra  i la famosa pala IP.

Des de el coll fins la base del corredor és un passeig de 45min-1h que ens deixa temps per recuperar forces i afrontar el corredor en bones condicions.

7.00 Iniciem el corredor amb una neu que no era la més apropiada però que ens deixava progressar sense problemes. Després del corredor, passem un pas de mixte III/IV fins arribar a la primera reunió. Seguim progressant, de moment sense corda fins l’arista.

 Toni

Toni i Joan

La baixada és pel mateix corredor després de fer un rapel fins arribar a la base de l’Arista.

Pablo

Pic dels Infiernos i Garmo Negro

13.00 Arribem al cotxe situat a la barrera de la carretera del pàrking de Sarrios i ja pensem en l’activitat del següent dia via Valle de Tena al Penya Foratata 250 m V+.

La Penya Foratata està situada en Formigal i la via Valle de Tena fou oberta en 2010 per Luis Royo, Carlos Budria, Carlos  Royo i Julio Benedé.

Croquis

La via és de 250m repartits en 9 llargs de 25-35m que es poden simplificar en 6 llargs. Totes les reunions estan equipades amb parabolts i anella. La via està molt ben protegida i la roca és excel·lent amb una adherència excepcional. La dificulta és V+.

 Joan preparant-se per obrir la via.

 El llarg 5 presenta un diedre de Off-wich que en algunes ressenyes és 6b/6b+ en lliure. La baixada de la via és senzilla i ràpida.

Toni obrint el llarg.

 Vistes del Penya Telera desde el cim

 Pablo i Joan al Cim. Pics Infiernos a la dreta.

Toni i Joan al Cim. Penya Telera per l'esquerre i Punta Escarra per la dreta.

Ens acomiadem com sempre pensant en tot allò que em viscut i en el que ens queda per fer….fins la pròxima.