Amb les pasqües
els Piolets no hem pogut desaprofitar l’oportunitat de fer una de les nostres,
però teníem que pensar bé on anar a fi d’evitar aglomeracions de gent i
disfrutar més intensament la muntanya. Així doncs, seguint la línia de
‘descobrir nous llocs i noves cases a la muntanya’, decidirem que el nostre
objectiu era Andorra, un paradís per als amants de l’esquí, però, ¿com estarà
per a fer muntanyisme?
Ens organitzem, preparem
bàrtuls i en 5h30min ja estem en la vall d’Incles, punt de partida cap als
estanys de Juclar on es troba el refugi on farem nit. A les 21:10h sortim de
l’aparcament seguint el curs del riu entre la foscor i la vegetació, perdem les
petjades en algun moment, però no té pèrdua, hem de seguir el riu amunt.
 |
| Els nostres passos il·luminats |
Després de
1h45min arribem al refugi que ara no està guardat, però està obert el menjador
i una habitació amb 9 lliteres (amb colxó). És hora de sopar, tertúlia entorn al mapa per
i al sac ràpid que ja refresca.
Són les 7 del
matí i la curiositat de veure el paisatge que ens envolta ens trau fora del
llit, com els xiquets el dia de Nadal que corren en busca dels regals sota
l’arbre.
 |
| Primeres llums del refugi del Juclar |
Ens posem les
piles i tot seguit ens enfilem cap al nostre objectiu d’avui, l’alt del Juclar.
No hem preparat ressenyes, doncs fins ultima hora no sabíem ben bé que faríem,
així que anem en mode aventurers (‘a palp’) en base al mapa i al sentit de
l’orientació.
 |
| Amb la vall d'Incles a les nostres esquenes |
 |
| Cresta de l'alt del Juclar |
Prenent aquesta
pala, arribant a aquest coll i ara fent travessia, arribem al coll que separa
el pic de la cresta del Juclar. Aquesta ens crida l’atenció i no podem evitar
grimpar un curt tram, fins que es requereix material.
 |
| Progressant pel fil de la cresta |
 |
| Gaudint d'aquests moments |
 |
| Pic Negre de Juclar (2.629m), pic de la Pala de sobre l'Estany (2.629m), l'Alt de Juclar (2.584m) i pic d'Escobes (2.781m) |
Volem fer el cim,
així que desgrimpem fins al coll i anem en busca de la cara est on divisem un
parell de pales de neu que amb cert esforç ens porten fins a la base del pic.
No podem arribar fins a dalt de tot perquè suposa una grimpada exposada, però
‘solo es la guinda del pastel’.
 |
| Estanys de Juclar amb l'imperant pic d'Escobes. |
 |
 |
| Cresta i pic de l'alt del Juclar |
Desgrimpem per la
neu com podem i de seguida arribem al refugi, estàvem molt prop i
l’esmorzar-dinar ens espera.
Després de descansar
un rato i estudiar el plànol en vistes al dia següent, hem replegat tot i
desfem camí cap a la vall d’Incles, és aleshores quan comencem a trobar-nos amb
altres muntanyers.
Una vegada en el
cotxe, fem camí cap a Encamp, no sense passar abans pel supermercat de
‘degustació gratuïta’. Aprofitem per pillar wi-fi en un bar a fi
d’organitzar-nos i contactar amb la gent i tot seguit ens dirigim cap als
Cortals d’Encamp des d’on sortirem en direcció al refugi d’Ensagents.
Amb la motxilla
al llom sortim a les 18:50h de l’aparcament i seguim la senda que ens porta
entre el bosc i praderes fins que contactem amb el rierol que ens guiarà al
refugi.
 |
| Pic dels Llops (2.843m) |
 |
| la calidesa i la frescor dels ultims rajos de sol |
Ens esperem a que
s’organitzen tots mentre nosaltres gaudim d’una càlida i intensa posta de sol
alhora que anem plantejant possibles objectius per al dia de demà.
Ja sentim l’oloreta de l’embotit que preparen en la xemeneia, anem cap a dins! Preparem el sopar enmig d’un ambient molt càlid i amigable; ja han sopat tots i van clavant-se en el sac. Ens toca dormir damunt les taules i en terra..haverem preferit caminar amb una nit com aquesta a dormir així, quina forma de roncar...
 |
| Llum de lluna, llumn de plata |
Al dia següent ens fem en peu a les 6:45h, desdejunem i ens partim, JAVI i OSCAR han decidit fer l’alt del Griu i TONI I ABEL van decidits a fer el pic del Llop.
En el cas de l’alt del Griu, arribaren al coll d’Estinyola, però no pogueren avançar més degut a que la cornisa no els donava confiança, així que retornaren vorejant el circ fins al refugi.
D’altra banda, Toni i Abel es recreaven pels corredors, arestes i trams de roca fins que arribaren a fer cim, foto i baixada ràpida des del coll. No concretem via seguida perque va ser fruït de la inspiració, no obstant ens va permetre ser lliures per uns moments..
 |
| anem decidits.. |
 |
| Primera canal, comencem amb neu dolenta, però va millorant segons progressem |
 |
| es respira ambient propi dels Alps |
 |
| Capritxos de la natura |
 |
 |
| Cim al pic dels Llops (2.843m) |
Després de
debatre què fem aquesta nit, doncs demà pinta l’oratge plutjós i tapat, decidim
que hui serà el dia d’ascensió al port d’Envalira, cortesia de Javiero
(‘Escartiiin’), un fenomeno que després de dos dies amb la motxilla al coll
encara tenia ganes de pegar-se altra pallissa.
Aquesta nit
dormirem a l’hotel, no tenim altra, i demà cap a casa, no sense abans fer les
pertinents compres!
En fi, Andorra és
un paradís de país, ja no sols per l’esquí, sinó perquè pots practicar moltes
activitats i esports i en el nostre cas en particular ofereix moltes
possibilitats obertes a l’aventura, doncs sempre pots sortir-te’n fora de
l’itinerari deixant volar la imaginació que és la que guia els teus piolets.
I això és tot
amics, esperem que disfruteu tant com nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada