Ja teníem algunes referències al respecte i no hem pogut visitar el Midi sense pegar-li la volta. Es tracta d'un itinerari de 22km amb 1.500 D+ en un ambient espectacular (baixades sense fi, boscs tupits, pista, llacs..), i sempre vigilats per aquesta magmàtica muntanya.
Trigàrem poc més de 4h en completar el recorregut, concretament 3h en moviment.
Sense més paraules, vos presrentem el muntatge de l'eixida!
Una vegada més, la tercera ja, venim en busca del bon ambient, la roca i la calma que ens ofereix aquest gegant. Però la família creix i hem de pensar diferents activitats i en aquesta ocasió dos cordades pretenem fer el Midi per les quatre puntes, mentre altres tres optem per l'opció més terrenal de la via normal.
Avançar que en el cas de la via normal tot va anar com era esperat, sols cal ressenyar que 'HI HAN REUNIONS MONTADES EN PARABOLTS I CADENA EN LES DOS PRIMERES XEMENEIES', nosaltres no les vegerem fins al descens.
D'altra banda, en el cas de les quatre puntes, no poguéren avançar més enllà de la primera punta degut a que l'objectiu era més ambiciós del que creien i per tant no tenien temps suficient, així que abans d'embrutar-se més decidiren abortar. Una nova llissó..
A continuació adjuntem l'enllaç del muntatge d'ascenció per la normal.
L'any passat ja ens quedarem amb les ganes i no podiem passar un setembre més sense disfrutar d'aquells paissatges en els que tot bon muntanyer desitjaria perdres. Pels nostres caps passaren molts objectius diferents (Cerví, Monte Rosa, la ruta dels quatremil, Dent du Geant, creuar el glaciar Blanche,... i tot allò que donava de si la nostra imaginació), no obstant a la fi les circumstàncies personals i la mateixa muntanya, que ens posava els peus al terra segons s'arrimava la data esperada, ens van portar per diferent paratges de la Gàl·lia.
Primera parada 'obligatoria' en el massís de les Écrins, objectiu l'Agulla Dibona (3.131m).
Per entendre el que suposa vore per primera vegada aquesta muntanya cal atendres a les paraules del mític Gaston Rébuffat: "Aquesta
agulla és un monument de roca per a la humanitat per la terra i el
temps, una extraordinaria escultura en el cel, la llum i el silenci
d'Oisans. Els mateixos logros dels escaladors en altra muntanya no
seríen tan bells. Aquesta agulla fou la pregunta, escalar-la, la
resposta''.
Fem nit al pàrking de les Etages per pujar al dia següent fins al
refugi de Soreiller (2.719m) al voltant del qual pernoctem en vivac en
una nit molt ventosa, no sense abans estudiar itineraris a seguir i
catar la roca. Per a fer cim formem dos cordaes que seguim diferents
vies, dos gran vies com són 'Visita Obligatoria' (6a, 12 llargs
completament equipats) i la via 'Madier' (6b, 460m, en clàssica i
reunions equipades) amb la coneguda fisura que li dona el nom i el grau a
la via. Després de 6h disfrutant, suant i patint la bona roca d'aquesta
muntanya ens trobem les dos cordades en el cim on ja sols restava
rapelar per la via normal i baixar fins al cotxe.
Al dia següent ens enfilem cap a Chamonix. Encegats amb les glaceres ens
plantem en el càmping, és hora de buscar informació en 'la maison du
montagne' i pensar ben bé que anem a fer. Finalment ens decantem per
pujar el telefèric del Midi i d'ahi ja fem marxa, no sense abans superar
un bon obstacle com és l'aresta Midi-Plan que fa minvar l'integritat
del grup. Ens plantem en el glaciar Blanche, sota el refugi des Cosmics
amb la estampa de tot l'itinerari a seguir fins al cim del Mont Blanc du
Tacul (4.248m), aquest és el nostre objectiu.
Comença a clarejar i ja ens trobem a l'altura de la rimaia; anem
encordats i a bon ritme doncs no suposa cap gran dificultat més que el
perill que comporta un glaciar. El dia està ben clar en arribar a
l'avant-cim, però parem a prendre algo i de sobte es tanca el cel
impedint-nos unes meravelloses vistes des del nostre primer quatremil.
Hora de tornar fins a les tendes, refer de nou l'aresta i baixar al
poble; una bona presa de contacte amb aquest paratge.
Finalment, per aprofitar el que queda de temps fem una jornada d'escalada esportiva en les Aguillettes d'Argentiere amb un paratge de fons inigualable, però acabem arremullats després de una setmana sencera de sol.
A continuació vos presentem el muntatge del que ha sigut el nostre periple alpinístic...