BISAURIN (2.670m) DES DE LIZARA (hivernal, 09/03/14)

OBJECTIUS: BISAURIN (2.670m)

COMPONENTS: MANU, ABEL, TONI I PABLO.

ZONA: VALL D'HECHO
DATA: 09/03/14

Bisaurín, tot no es arribar al cim

 

3.45h, sona la cançó de "Buenos días mundo" de Rosana. Toca llevar-se d’hora. L´aresta NNE del Bisaurin està esperant-nos encara baix el cel fosc de la nit. Aprofitarem la foscor per arribar el més alt possible, les temperatures durant les hores centrals del dia seran altes i ens agradaria estar al refugi quan el sol estiga alt en l´horitzó. Realitzem l’aproximació fins al coll de Secús sota la força de les estrelles. La nit està en calma. Enfilem l’última pala de neu que ens deixarà dalt del coll abans esmentat. Comença a bufar un vent una mica desagradable. Aquest es va fent més ferotge. Comença a bufar en força, mostrant-nos de que és capaç la natura. Arriba fins i tot a desequilibrar-nos. Decidim que no seguirem avant. Un poc desil·lusionats ens donem la volta, però aquest estat de tristesa desapareix prompte, ja que un sol roig potent, poderós i encegador  comença a divisar-se per les serralades que queden a les nostres esquenes. Aquest és el cim del dia, vore amanèixer des d´un lloc privilegiat. La renúncia sembla una victòria.

Llum de vida

 És hora de llevar-se del llit després d’una nit un tant ventosa, les 3:45h. Ens acomiadem de Natxo, que ja en va fer prou ahir, i sigil·losament ens mobilitzem per dins del refugi per no molestar als demés. Amb les motxilles a punt, el lloc de trobada és el menjador, on fem un pausat i complet desdejuni. 

El circ del Olibon s'asoma entre la claror i les sombre des de la val dels Sarrios

Som els primers en eixir, no cal dir-ho. A les 5h ens endinsem en la foscor de la nit amb una sensació un tant més freda que ahir. El ritme queda marcat, tot i que amb alguna parada ocasional per degustar les constel·lacions, avancem a bon pas fins arribar a la plana Mistresa a les 6:15h (1.984m; 1h15min).

Estem sorpresos de com està anant tot, millor no podem anar ja que tot apunta que iniciarem l’aresta amb les primeres llums del dia. Però anem al que anem, ara toca mamprendre la llarga i enganyosa pala de neu que ens portarà fins al coll de Secús. 

Ara si ja divisem el cim i el coll de Secús

 Ja tenim ahi el coll, però segons avancem ens adonem que sols és un replà, són les 7h (2h) . Ara ja divisem el coll i ens depara el més empinat de la pala, quan de sobte comença a bufar un vent estrany, ve d’esquenes i forma turbulències amb neu pols.

A mesura que guanyem altura les ràfegues van guanyant força i dificulta la progressió alçant neu que ens pega a la cara i arribant a desestabilitzar-nos. 

No podiem fer marxa enrrere sense gravar en les nostres retines aquesta imatge..

Ja amb la calidesa del primers rajos, sols ens queda pensar que a l’altra banda del coll estarem a bon cau, però després de sortejar la cornisa ens adonem que el vent ens pega per totes bandes i ens fa pegar-nos i amarrar-nos al terra. A penes podem comunicar-nos i la sensació tèrmica baixa ràpidament, hem de decidir què anem a fer.

La força del vent ens fa besar la neu

 Tot i el nostre pesar hem de baixar i no hi ha marxa enrere, tot havia anat perfecte i un vent d’altura repentí ens ha negat la via al cim.

Amb l'O Ibón i el Ruabe de Bernera al fons

 Hem d’ensenyar-nos a dir que no quan no les tenim totes, perquè com ben és dit ‘el cim sols és la “guinda” del pastís’; ja hem tingut el nostre cim particular. Hem sigut metòdics, regulars, tots a una baix un cel que ens ha acollit entre les constel·lacions traslladant-nos fins a la calidesa de l'amanèixer amb les esquenes cobertes pel circ de l'O Ibón.

Hem de fer camí al refugi i res de cares llargues...

Bones cornises al coll de Secús

9:30h en el refugi i a descansar

 FINS A LA PRÒXIMA AMICS!