Piolets del Xúquer: PIC O IBON (2.475m) DES DE LIZARA (hivernal, 08/03/14)

OBJECTIU: PICO O IBON (2.475m)

COMPONENTS: MANU, NATXO, ABEL, TONI I PABLO.

ZONA: VALL D'HECHO
DATA: 08/03/14

L´ Olibon, una experiència inesperada

El sol començava a despuntar per l’horitzó i els cinc guerrers ens preparàvem per eixir del refugi. El paisatge era blanc, preciós, com poques vegades havia vist el Pirineu. La temperatura era agradable. Tot semblava indicar que anava a ser un gran dia. Enfilàrem les pistes d´esquí de fons en busca del coll del Bozo, on vam rebre a la cara els primers raigs de sol. Menjàrem algun fruit sec i bevérem el necessari. Seguidament, ens posàrem en marxa cap al nostre objectiu: el pic d´Olibon. L’alpinista de Sueca, afincat en Palmeres, era qui guiava el grup. Prompte ens trobàrem a peu d’aresta. Una aresta blanca de neu verge que acabava just a dalt del cim. Iniciem l´ascensió, i és Mancas l'encarregat de la cinematografia, qui també és possa al comandament. No ho deixara de fer fins arribar-hi a dalt.

- - Quan vulgues canviem Mancas…

- - No tranquil que vaig bé.

Simeon, l’escalador d'El Perelló, anava seguint al primer. Ja havien format parella de cordada en algunes ocasions, tots recordem amb la decissió que feren la ferrata de Xulilla, la compenetració era màxima. Al mig dels cinc anava el metge del grup, que ja pensava com poder fer les medicions dalt del cim. Per darrere anava el Guia i el nou convidat, verge en les ascensions hivernals al Pirineu, i que va debutar amb un alt nivell. El cim és veia prop, els últims metres ens deixaren un bon sabor de boca, ambient d’alta muntanya. Disfrutem del punt més alt i pensem en que toca baixar. La baixada va tindre dues notes especials. La laborosa desgrimpada del nouvingut Natxo, ajudat en tot moment pel talentós i pacient Abel. I l’exhibició del Vakero de las Nieves, que no va poder resistir-se a la temptació de llevar-se la camisa i baixar a cos descobert. Ens reunírem tot el grup baix la pala. Cantant, rient, vivint i sentint la llibertat tornàrem al refugi. Pensàvem ja en el Bisaurín.

Anayet amb els infiernos i el massís d'Argualas al fons; massís de Marboré a la dreta ne 2on plano

Fa dues setmanes els Piolets ja pujàrem a Panticosa via exprés degut al bon oratge que es plantejava i aquest cap de setmana pintava millor encara, doncs havia nevat al llarg de la setmana i la fusió de la neu sumada al regel nocturn ens ho deixaven en "bandeja de plata".

Aquesta vegada el nostre objectiu era l’aresta NE al Bisaurin, així que fem colla, carreguem bàrtuls i pugem divendres de vesprada fins al refugi de Lizara, en la vall d’Hecho. Com a novetats tenim la companyia, Manu Castells i Natxo Gil, dos valents apassionats de la muntanya amb els qui hem tingut la sort de compartir molt bons moments.

Arribem ja tard al refugi, són les 11:30h, sembla que no hi ha ningú allà, a excepció de 3-4 homes que admiren les estreles des de la foscor de la nit. Entrem a l’habitació i al·lucinem amb l’estat i les prestacions del refugi, més pròpies d’un hotel. Sopem i de seguida al cau.

Instal·lant-nos en el refugi

A les 5:30h sona el despertador i, mentre ultimem preparatius i desdejunem, comencem a fer camí a les 6:30h. L’objectiu d’avui és el pic O Ibón o Olibon (2.475m). Ho havíem plantejat així perquè era una ruta més ‘senzilla’ per a que Natxo fera una presa de contacte amb els crampons... El sol no tarda en obrir-se pas entre la foscor al nostre pas pel refugi de ‘la cueva’ quan són les 7,10h (1h 10min).

Llums deambulants enmig de la nit

Seguim progressant per la pala de neu que ens porta fins al coll del Bozo (1.995m; 1h45min) on fem les primeres presses d’oxigenometria (pràctiques del Dr. Gómez) i aprofitem per pegar un traguet.

El paissatge es destapa amb les primeres llums

Llums del Bisaurin

Pala del coll del Bozo amb el refugi de Lizara al fons de la vall

Ja al coll amb la Llena del Bozo i de Garganta al fons

Sense perdre alçada, voregem el massís de Bernera per la vessant oest en direcció a la Foia d’Aragüés arribant a la base de l’aresta del nostre cim a les 9:30h (3h).

Punta Napazal i Punta Cuello Bozo

Equilibris amb cornises d'escenari

L'emprempta del vent

Un gran equip

Hi ha que disfrutar d’aquest moment, admirem la via a seguir immortalitzant tota perspectiva mentre a les nostres esquenes la impressionant mole de la Llena del Bozo (2.559m) controla les nostres passes.

Ja tantegem les cornises amb l'O Ibon al fons

Ara toca disfrutar-la! Ascendim per l’aresta que es troba ben carregada de neu, no massa transformada, però ens permet un ritme regular salvant alguns passos més compromesos de marcades cornises. Admirant el paisatge, sense adonar-nos, ens plantem al cim, són les 10:50h (4h20min).

Jugant amb la cornisa i les capritxoses formes del vent

Ambient alpinístic

Fent vista enrere..

L'últim tram de la via dona molt de joc envoltat de cims ben coneguts.

Una sensació estranya es respira al cim: la satisfacció d’arribar dalt de tot per una banda i el descens per l’altra, doncs encisats pel paisatge i la bellesa de la via ni ho havíem pensat, de fet créiem que no seria massa complicat.

O IBON (OLIBON) - 2.475m

Després de pegar un mos i fer la foto de cim i les panoràmiques pertinents, iniciem el descens desgrimpant per on havíem pujat. Aquesta era una tasca bastant complicada per a Natxo, però hem de baixar i amb unes bàsiques nocions i bona cosa de paciència i resistència física poc a poc avancem cap al coll de Ruabe de Bernera fent una travessia bastant exposada.

O IBON. Cornises encisants

Bozo de Bernera, Fetàs i Bisaurín

El sol ja pega de valent, ens asomem al coll (2.418m) per admirar el perfil d'O Ibón i ara sols ens queda baixar la pala de neu, que amb la calor ja comença a complicar l’avanç.

Ja baix del coll amb la Llena del Bozo.

Foto de grup i a desfer camí en direcció al coll del Bozo, 14 h (7h30min). La calor és asfixiant i apretem el pas per arribar a bona hora al refugi, 15h (8h30min).

Punta Cuello Bozo (2088 m), Punta de Napazal (2117m)

És hora de recuperar forces i descansar fins a la vesprada en la que gaudim d’una bona posta de sol i bon ambient en el refugi. Entre una cervesa i altra hem anat picant de les reserves i ja hem sopat, pel que anem al sac, ja que demà hem de fer peu prompte. Bona nit!