OBJECTIU: PICO O IBON (2.475m)
COMPONENTS: MANU, NATXO, ABEL, TONI I PABLO.
ZONA: VALL D'HECHO
DATA: 08/03/14
L´ Olibon, una experiència inesperada
El sol començava
a despuntar per l’horitzó i els cinc guerrers ens preparàvem per eixir del
refugi. El paisatge era blanc, preciós, com poques vegades havia vist el Pirineu. La temperatura era agradable.
Tot semblava indicar que anava a ser un gran dia. Enfilàrem les pistes d´esquí
de fons en busca del coll del Bozo, on vam rebre a la cara els primers raigs de
sol. Menjàrem algun fruit sec i bevérem el necessari. Seguidament, ens posàrem
en marxa cap al nostre objectiu: el pic d´Olibon. L’alpinista de Sueca, afincat en Palmeres, era qui guiava el grup. Prompte ens trobàrem a peu d’aresta. Una aresta blanca
de neu verge que acabava just a dalt del cim. Iniciem l´ascensió, i és Mancas l'encarregat de la cinematografia, qui també és possa al comandament. No ho deixara
de fer fins arribar-hi a dalt.
- - Quan
vulgues canviem Mancas…
- - No
tranquil que vaig bé.
Simeon, l’escalador
d'El Perelló, anava seguint al primer. Ja havien format parella de cordada en
algunes ocasions, tots recordem amb la decissió que feren la ferrata de Xulilla,
la compenetració era màxima. Al mig dels cinc anava el metge del grup, que ja pensava com
poder fer les medicions dalt del cim. Per darrere anava el Guia i el nou
convidat, verge en les ascensions hivernals al Pirineu, i que va debutar amb un
alt nivell. El cim és veia prop, els últims metres ens deixaren un bon sabor de
boca, ambient d’alta muntanya. Disfrutem del punt més alt i pensem en que toca
baixar. La baixada va tindre dues notes especials. La laborosa desgrimpada del
nouvingut Natxo, ajudat en tot moment pel talentós i pacient Abel. I l’exhibició
del Vakero de las Nieves, que no va poder resistir-se a la temptació de
llevar-se la camisa i baixar a cos descobert. Ens reunírem tot el grup baix la
pala. Cantant, rient, vivint i sentint la llibertat tornàrem al refugi. Pensàvem
ja en el Bisaurín.
 |
| Anayet amb els infiernos i el massís d'Argualas al fons; massís de Marboré a la dreta ne 2on plano |
Fa dues setmanes
els Piolets ja pujàrem a Panticosa via exprés degut al bon oratge que es
plantejava i aquest cap de setmana pintava millor encara, doncs havia
nevat al llarg de la setmana i la fusió de la neu sumada al regel nocturn ens
ho deixaven en "bandeja de plata".
Aquesta vegada el
nostre objectiu era l’aresta NE al Bisaurin, així que fem colla, carreguem
bàrtuls i pugem divendres de vesprada fins al refugi de Lizara, en la
vall d’Hecho. Com a novetats tenim la companyia, Manu Castells i Natxo Gil, dos
valents apassionats de la muntanya amb els qui hem tingut la sort de compartir
molt bons moments.
Arribem ja tard
al refugi, són les 11:30h, sembla que no hi ha ningú allà, a excepció
de 3-4 homes que admiren les estreles des de la foscor de la nit. Entrem a
l’habitació i al·lucinem amb l’estat i les prestacions del refugi, més
pròpies d’un hotel. Sopem i de seguida al cau.
 |
| Instal·lant-nos en el refugi |
A les 5:30h sona
el despertador i, mentre ultimem preparatius i desdejunem, comencem a fer camí a
les 6:30h. L’objectiu d’avui és el pic O Ibón o Olibon (2.475m). Ho havíem
plantejat així perquè era una ruta més ‘senzilla’ per a que Natxo fera una
presa de contacte amb els crampons... El sol no tarda en obrir-se pas entre la
foscor al nostre pas pel refugi de ‘la cueva’ quan són les 7,10h (1h 10min).
 |
| Llums deambulants enmig de la nit |
Seguim progressant per la pala de neu que ens porta fins al coll del Bozo (1.995m;
1h45min) on fem les primeres presses d’oxigenometria (pràctiques del Dr. Gómez)
i aprofitem per pegar un traguet.
 |
| El paissatge es destapa amb les primeres llums |
 |
| Llums del Bisaurin |
 |
| Pala del coll del Bozo amb el refugi de Lizara al fons de la vall |
 |
| Ja al coll amb la Llena del Bozo i de Garganta al fons |
Sense perdre
alçada, voregem el massís de Bernera per la vessant oest en direcció a la Foia
d’Aragüés arribant a la base de l’aresta del nostre cim a les 9:30h (3h).
 |
| Punta Napazal i Punta Cuello Bozo |
 |
| Equilibris amb cornises d'escenari |
 |
| L'emprempta del vent |
 |
| Un gran equip |
Hi ha
que disfrutar d’aquest moment, admirem la via a seguir immortalitzant tota
perspectiva mentre a les nostres
esquenes la impressionant mole de la Llena del Bozo (2.559m) controla les
nostres passes.
 |
| Ja tantegem les cornises amb l'O Ibon al fons |
Ara toca
disfrutar-la! Ascendim per l’aresta que es troba ben carregada de neu, no
massa transformada, però ens permet un ritme regular salvant alguns passos més
compromesos de marcades cornises. Admirant el paisatge, sense adonar-nos, ens
plantem al cim, són les 10:50h (4h20min).
 |
| Jugant amb la cornisa i les capritxoses formes del vent |
 |
| Ambient alpinístic |
 |
| Fent vista enrere.. |
 |
| L'últim tram de la via dona molt de joc envoltat de cims ben coneguts. |
Una sensació
estranya es respira al cim: la satisfacció d’arribar dalt de tot per una
banda i el descens per l’altra, doncs encisats pel paisatge i la bellesa de la
via ni ho havíem pensat, de fet créiem que no seria massa complicat.
 |
| O IBON (OLIBON) - 2.475m |
Després de pegar
un mos i fer la foto de cim i les panoràmiques pertinents, iniciem el descens
desgrimpant per on havíem pujat. Aquesta era una tasca bastant complicada per a
Natxo, però hem de baixar i amb unes bàsiques nocions i bona cosa de paciència
i resistència física poc a poc avancem cap al coll de Ruabe de Bernera fent una
travessia bastant exposada.
 |
| O IBON. Cornises encisants |
 |
| Bozo de Bernera, Fetàs i Bisaurín |
El sol ja pega de
valent, ens asomem al coll (2.418m) per admirar el perfil d'O Ibón i ara sols ens queda baixar la pala de neu,
que amb la calor ja comença a complicar l’avanç.
 |
| Ja baix del coll amb la Llena del Bozo. |
Foto de grup i a desfer camí
en direcció al coll del Bozo, 14 h (7h30min). La calor és asfixiant i apretem
el pas per arribar a bona hora al refugi, 15h (8h30min).
 |
| Punta Cuello Bozo (2088 m), Punta de Napazal (2117m) |
És hora de
recuperar forces i descansar fins a la vesprada en la que gaudim d’una bona
posta de sol i bon ambient en el refugi. Entre una cervesa i altra hem anat
picant de les reserves i ja hem sopat, pel que anem al sac, ja que demà hem de fer
peu prompte. Bona nit!
 |
| La calidesa de la freda posta de sol |
 |
| Refugi de Lizara |
PRÒXIMAMENT... CRÒNICA DE L'ARESTA N.E AL BISAURÍN!
